Galeria fotogràfica Up! | Fotografia Up!-02

Quan som grans, vivim dels records, si més no, això és el que la majoria diuen per amagar tot allò que a hores d’ara farien i no fan per raons diverses. Qui diu que no podem fer el que ens agradava de joves? Potser no tindrem ni l’agilitat ni el cos, ni la moral però el que no ens faltarà mai es la il·lusió. D’aquí que quan jo podia veure sortir el sol des dels cingles de Guitarriu, des de les penyes de Cala Montgó o entrant per la xemineia de Castell S’Espasa -per on ara no m’hi passaria ni la cama- em mancava quelcom per poder fer que aquell moment de la pedra i la mà nua fos únic, per poder-lo reflectir amb una imatge.

El temps va passar, els dies d’escalada van estar substituits per altres afers més importants del moment i el record de la muntanya i la penya nua continua sempre present. Fa un temps, em varen proposar fer unes fotos per un calendari d’ una associació d’escaladores de Catalunya. No us podeu imaginar el que vaig imaginar en aquell moment. Per fi, i com si fos un regal, podia reflectir el que sentia quan tenia les mans nues clavades a la roca, la sensació de buit que experimentes quan ets sol en mig d’un cingle. Però el més importat és que ho podria fer amb el que per mi ha estat fins ara el meu punt principal de treball i en l’entorn on sempre que tinc ocasió m’hi escapo a passar-hi estones. Espero que veure aquests cossos grimpant sense cap lligam us arribi ben amunt!