Joan Puigdemont, "Putxy" Fotografia artística i nu femení

Sempre he tingut un profund respecte en tot el que envolta a la dona, l'admiració que per part meva es mereix, em porta a dedicar-me gairebé exclusivament a intentar plasmar sentiments a través de la perfecció de la seva anatomia.

català | castellano
oblidsjofrefloraliasonsanteriorsup!ombresnu-atsemulsionsnupaisatges

Galeria fotogràfica Oblids

De sempre m’han atret els llocs deshabitats, abandonats, aquells indrets que sovint semblen deixats de la mà del seu propietari, de la persona o persones que en el seu moment hi varen tenir un contacte diari i, ara, sigui pel que sigui, ho deixen de banda, arraconat, a l’espera que alguna oferta suculenta els pugui enlluernar els ulls i desfer-se’n d’aquell edifici, que avui ja és vell, on ja no s’hi treballa.
M’agrada pensar que tot i que el treball o l’activitat de cada espai ja no s’hi desenvolupa, sempre hi queda l’esperit de l’espai, ara, però, nu.
La combinació de la nuesa femenina amb la del indret, fa que per uns moments sembli que tot s’omple de nou, que tot recobra vida com si despertéssim quelcom que fa molt que dorm.
Intento, si més no, emetre un petit homenatge a totes aquelles persones, en la seva majoria dones, que han passat les seves estones en aquests espais que han servit de font d’inspiració per a fer els somnis que de moltes d’elles encara s’hi fan.
Si tan sols un petit contrallum, pot fer recordar un moment concret de l’espai, aquest recull haurà complert la seva finalitat.

Dades tècniques :
Imatges de 50X50, més dos de 75X75, i una de 100X100
en marcs de fusta natural
mida de la taca, 30X30, dos de 50X50, i un de 100X100
sobre paper baritat
son còpies úniques, no hi ha reproduccions idèntiques.
La col·lecció consta d’unes 25 obres.

tornar ↑