Joan Puigdemont, "Putxy" Fotografia artística i nu femení

Sempre he tingut un profund respecte en tot el que envolta a la dona, l'admiració que per part meva es mereix, em porta a dedicar-me gairebé exclusivament a intentar plasmar sentiments a través de la perfecció de la seva anatomia.

català | castellano
oblidsjofrefloraliasonsanteriorsup!ombresnu-atsemulsionsnupaisatgesflorilege

Galeria fotogràfica Florilege | Fotografia florilege8

Sovint, per no dir sempre, ens imaginem tot un mon de colors en parlar del mon vegetal, en especial les flors. Però no veiem mes enllà de dels seus colors que ens meravellen, i així és!.... una de les principals funció de les flors i les plantes, apart del seu cicle natural, es fer-nos quedar bocabadats en veure que d’un petit brot de color verd.en pot sortir una espectacular criatura de la natura, plena de colors i de formes que només elles saben aconseguir.
Desprès de molt de temps de retratar cossos femenins, m’he adonat, o si mes no així ho entenc, que hi ha una relació molt directe entre les flors i les dones.

En totes dues hi ha una proporció de fragilitat, que per la seva bellesa semblaria que s’han de trencar, combinada amb una altre part de fortalesa , que semblaria que mai poguessis arribar a elles... com si s’hi oposessin. Evidentment, en cada cas de forma diferent, es clar!
Donar a entendre al que un vol transmetre es cosa difícil i més si de lo que es tracte es de assimilar dues parts que en un principi son totalment diferents

El nu femení ens transmet formes i moviments moltes vegades efímers, però que en aquell moment ens fan desviar la mirada. Cada forma, cada postura cada moviment del cos es una escultura contínua que només podem copsar per instants.

No hi ha color... només formes que a la vegada es transforma en quelcom meravellós ple d’ombres i contrastos, tant sols amb el contacte de la llum...

Partint d’aquestes escultures, m’he adonat que si mirem només amb una sola llum, o sigui sense color, podem veure un mont fascinant dins les plantes i les flors, on no només tenen cabuda les que llueixen els millors colors si no que fins i tot, son mes vistoses les que no disposen d’ell.
Per tant, vull intentar amb aquesta mostra desviar la mirada del visitant cap a la part mes oculta de les flors, que s’adonin de les seves formes... de les seves fulles que tímidament ens deixen passar la llum creant uns clarobscurs. En definitiva, arribar a la sensibilitat del espectador.

tornar ↑